Els trastorns del moviment inclouen tot un seguit de malalties que es caracteritzen o bé per la presencia de moviments anormals involuntaris (síndromes hipercinètics) o bé per una pobresa o lentitud en el moviment (síndromes hipocinètics).
De manera característica, son símptomes propis dels síndromes hipercinètics el tremolor, les postures anormals mantingudes o distonia, els tics, els moviments estereotipats repetitius, la acatisia, les contraccions musculars involuntàries o mioclònies i la corea.
Per altre banda, son elements característics dels síndromes hipocinètics el tremolor en repòs propi de la malaltia de Parkinson, la rígides, la pobresa i lentitud en l’inici i manteniment dels moviments, la marxa a passes curta o la pèrdua de la verticalitat.
Moltes de les malalties que s’agrupen dins el terme de Trastorns del moviment comparteixen totes elles que una sèrie d’estructures cerebrals anomenades “ganglis basals” no funcionen correctament. Les causes que poden donar lloc a aquestes alteracions son diverses, incloent processos neurodegeneratius com la malaltia de Parkinson, lesions vasculars, intoxicacions, trastorns metabòlics, trastorns del neurodesenvolupament i malalties genètiques com la malaltia de Huntington.
