Malaltia de Huntington

La malaltia de Huntington (MH) és una malaltia neurodegenerativa d’origen genètic que segueix un patró d’herència autosòmica dominant. És a dir, només les persones portadores de la mutació genètica causant de la MH la desenvoluparan i els seus descendents tindran un risc del 50% d’heretar aquesta mutació, i per tant, desenvolupar la malaltia en algun moment al llarg de la seva vida.

La MH apareix cap a la adultesa mitjana, entre els 35 i 45 anys d’edat, amb la instauració dels símptomes motors, cognitius i conductuals de forma progressiva on de forma típica predominen els moviments involuntaris, els problemes d’equilibri, deteriorament cognitiu, trastorns de l’estat d’ànim, de la motivació i irritabilitat.

Actualment, disposem d’un test genètic a partir del qual podem determinar amb certesa si una persona amb risc de desenvolupar la malaltia és portadora de la mutació. Entre altres opcions, això ens permet plantejar diferents alternatives per garantir una descendència lliure de la malaltia.

La MH és conseqüència d’una mutació al braç curt del cromosoma 4 del gen IT15 o HTT que codifica una proteïna denominada hungtintina.  En aquest gen, existeix una cadena d’aminoàcids denominada CAG que en condicions normals es repeteix entre 2 i 26 vegades. En les persones que desenvolupen MH aquest número de repeticions és superior a 36, a més, existeix una important relació entre el número de repeticions, l’edat d’inici i la severitat de la malaltia. Això explica que la MH pugui presentar-se també en edat juvenil o infantil en persones que presenten més de 60 repeticions CAG.

Tot i que les persones portadores d’entre 27 i 35 repeticions no desenvolupen la malaltia, existeix el risc de que els seus descendents heretin un número de repeticions superior a 36, és a dir, un rang patològic. D’altra banda, tot i que el llindar patològic està situat en les 36 repeticions de l’aminoàcid, les persones que presenten entre 36 i 39 repeticions, generalment, desenvolupen la malaltia de forma tardana.

A la MH existeix una complexa triada de símptomes motors, cognitius i conductuals que cursen amb una progressió variable entre els pacients i que tendeixen a associar-se amb un important impacte sobre el nivell d’independència funcional d’aquests.

Tots els descendents d’una persona afectada per la MH tenen el risc d’haver heretat la mutació que origina la malaltia. Això defineix la condició que anomenem “persona de risc”. El procés de presa de decisions en relació a realitzar o no el test predictiu que determina si una persona porta el gen que desenvolupa la malaltia és un esdeveniment vital de gran transcendència i estrès que s’ha de realitzar amb cautela i per part d’equips especialitzats. El consell genètic ajuda a preparar totes les parts durant la fase prèvia i posterior a la realització del test.

Quan es confirma que una persona jove, sense símptomes, es portadora de la mutació es defineix la condició de “portador asimptomàtic”. Les persones portadores de la mutació poden i es recomana que facin una vida completament normal, existint la possibilitat de tenir descendència lliure de la malaltia.

Durant els últims anys s’ha avançat de forma notable en el coneixement de la MH i en el desenvolupament de tractaments dirigits a neutralitzar el producte restant del gen defectuós que causa la malaltia. En aquest sentit, las teràpies genètiques i de silenciament són, a dia d’avui, una realitat en l’estudi que en pocs anys podria donar lloc a un canvi important en la forma en que entenem i tractem la malaltia.

En l’actualitat hi ha varis assajos clínics en curs en diferents hospitals arreu del món on s’està  provant l’eficàcia d’aquests tipus de tractaments.

De forma paral·lela, no s’oblida la necessitat de desenvolupar millors tractaments pel control dels símptomes motors i conductuals relacionats amb la MH. En aquest sentit, existeix  actualment un desenvolupament important de nous fàrmacs que es presenten com una possible alternativa a les teràpies disponibles fins l’actualitat.