TDAH - Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat

El Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat (TDAH) es defineix com un conjunt de símptomes que acostumen a manifestar-se durant la infància, però que freqüentment persisteixen durant l’edat adulta, associats amb dificultats en el rendiment escolar i l’adaptació del nen, així com també, amb problemes d’organització, planificació i optimització del temps en els adults.

Les dificultats en el manteniment de l’atenció, la hiperactivitat motora i la impulsivitat formen part dels símptomes més característics d’aquesta entitat tot i que és freqüent que coexisteixin amb altres com la frustració, el baix estat d’ànim, la rigidesa mental o el temperament explosiu.

Per poder fer un diagnòstic de TDAH els símptomes han de tenir repercussió en dos o més àmbits de la vida del pacient (ex.: escolar i familiar).

Els més freqüents son:

Els símptomes cursen de forma independent entre sí, la forma i la severitat amb la que es manifesten pot ser molt variable entre persones.

El TDAH és una entitat que s’acostuma a relacionar amb facilitat amb la població infantil, amb nens extremadament moguts, inquiets, intents i impulsius. Donades les característiques generals que s’acostumen a atribuir a l’anomenat “nen amb TDAH” resulta difícil reconèixer que pugui existir una forma d’aquesta entitat en l’adult.

Possiblement, uns dels factors que dificulten el reconeixement del TDAH en persones adultes sigui que els símptomes que aquest associa són diferents als que freqüentment trobem en nens, tot i això, un TDAH en edat adulta ha sigut un TDAH en la infància que ha persistit durant l’edat adulta, cosa que succeeix en un 50% dels casos. Això significa que, si estudiem la història d’aquests adults de forma retrospectiva, podem identificar trets típics de TDAH al llarg de la seva infància.

A grans trets, la hiperactivitat motora que trobem amb freqüència en els nens amb TDAH, no acostuma a persistir en els adults. Pel contrari, l’adult amb TDAH acostuma a ser conscient de que manifesta una sèrie de dificultats que entorpeixen la seva activitat laboral, les seves relacions interpersonals i la seva vida en general.

Poden existir diferents formes de manifestació dels símptomes del TDAH en l’adult, així com també, l’impacte que aquests símptomes tenen en la vida de cadascun. L’estudi de cada cas particular ajuda a conèixer les característiques pròpies de cada subjecte, no obstant, es pot afirmar que el TDAH adult comparteix una sèrie de característiques que defineixen l’entitat:

El diagnòstic del TDAH, tant en nens com en adults, és un diagnòstic clínic. Això vol dir, que no existeixen proves com una analítica o imatge cerebral que ens permeti establir un diagnòstic. Pel contrari, els especialistes en TDAH es basen en la informació recopilada en la història clínica del pacient, en determinats qüestionaris i, en alguns casos, amb proves neuropsicològiques específiques per determinar quan el conjunt de símptomes són compatibles amb aquest trastorn.

Tant en el nen com en l’adolescent, el tractament s’orienta en optimitzar el rendiment escolar i sociofamiliar. En l’adult el tractament té com objectiu pal·liar l’impacte de les dificultats associades al rendiment laboral, les relacions interpersonals i la vida diària. En ambdós casos, l’ús de determinants psicoestimulants ha mostrat tenir una eficàcia significativa en els símptomes de TDAH.

La teràpia cognitiu-conductual portada per especialistes i centrada en l’abordatge de la disfunció executiva, ha demostrat ser una important opció terapèutica per tractar el TDAH junt amb el tractament farmacològic o de forma aïllada.

Hem de tenir en compte que, quan parlem de tractament del TDAH, no significa necessàriament rebre de per vida un tractament amb fàrmacs. Tot i que els fàrmacs són una gran ajuda començament del tractament, una proporció important dels adults aprèn a gestionar els símptomes arribant a prescindir del tractament farmacològic.