Els parkinsonismes atípics o Parkinson Plus són malalties degeneratives que manifesten alguns símptomes motors similars als que trobem a la malaltia de Parkinson però que, a diferència d’aquesta, tenen una pobre o mala resposta als tractaments farmacològics. A més, aquests tipus de trastorns manifesten una sèrie de símptomes o un curs clínic diferent a l’habitual a la malaltia de Parkinson.
En els parkinsonismes atípics es produeix l’acumulació en regions cerebrals d’un tipus de proteïnes denominades proteïna Tau i Alfa-sinucleina, relacionades amb aquests tipus de trastorns, és per aquest motiu que els parkinsonismes atípics es denominen també “taupaties” o “alfa-sinuclinopaties” en relació a la proteïna implicada. Són taupaties, la degeneració corticobasal o la Paràlisi Supranuclear Progressiva, i són alfa-sinucleines la demència per cossos de Lewy i l’Atrofia Multisistèmica.
Els parkinsonismes atípics, en comparació amb la malaltia de Parkinson, mostren un patró de degeneració molt més ràpid tot i que l’edat d’inici acostuma a ser semblant en ambdós tipus de trastorns.
Són malalties minoritàries, generalment poc compreses, que acostumen a associar-se amb diagnòstics erronis en fases prematures. Algunes de les confusions més habituals són diagnòstics erronis de :
Des del punt de vista neurospicològic, els parkinsonismes atípics manifesten símptomes característics que poden ajudar a concretar el diagnòstic. En qualsevol cas, els trastorns cognitius, els problemes de memòria i els canvis de conducta són un símptoma característic dels parkinsonismes atípics.