Malaltia de Parkinson

TRASTORNS DEL MOVIMENT

Què és la malaltia de Parkinson?

La malaltia de Parkinson (MP) és un trastorn de tipus neurodegeneratiu caracteritzat pel desenvolupament de símptomes motors com rigidesa, lentitud, tremolor en repòs i l’alteració dels reflexes posturals, així com també,  problemes de l’equilibri i de la parla. Amb freqüència, la MP cursa amb una sèrie de símptomes no motors com poden ser els problemes de memòria i deteriorament cognitiu progressiu, la depressió, pèrdua de motivació, conductes compulsives i al·lucinacions, entre altres.

La MP s’origina per la pèrdua progressiva de neurones de certes regions cerebrals, essent especialment vulnerables les responsables de la producció d’un neurotransmissor anomenat dopamina. Paral·lelament, en el sistema nerviós dels pacients amb MP existeixen acumulacions de certs tipus de proteïnes relacionades amb el dany neuronal que s’anomenen cossos de Lewy.

La MP afecta fins un 1% de la població de més de 60 anys i representa la segona malaltia neurodegenerativa més freqüent desprès de la malaltia d’Alzheimer. Tot i que és una malaltia que afecta més freqüentment a persones en edat adulta, un 10% dels casos es presenten en persones de menys de 40 anys d’edat en forma de la variant anomenada MP d’inici prematur.

És important destacar, que tot i que existeix una idea generalitzada de que tots els pacients presenten tremolor, prop de la mitat dels casos cursen sense manifestar tremolor.

Què causa la malaltia de Parkinson?

La majoria de casos de MP son d’origen “idiopàtic”. Això vol dir que es desconeix la seva causa. Actualment s’assumeix que intervenen múltiples factors desencadenants que predisposen al desenvolupament de la malaltia. És cert, que tot i desconèixer els mecanismes desencadenants de la malaltia, existeixen algunes mutacions genètiques que s’associen amb un risc més elevat a desenvolupar la malaltia, així com també, certes mutacions autosòmiques dominants relacionades amb la malaltia de Parkinson d’inici prematur.

Quins són els símptomes de la malaltia de Parkinson i el seu tractament?

Els símptomes de la MP es poden dividir entre els que anomenem símptomes motors i símptomes no motors. Tot i que alguns d’aquests símptomes son més freqüents en etapes avançades de la malaltia, molts dels símptomes que es relacionen amb la MP poden aparèixer en qualsevol moment al llarg de la seva evolució.

Símptomes motors

És freqüent que les persones afectades amb MP presentin alentiment motor, rigidesa o tremolor que normalment comença en un sol costat del cos i/o extremitat i, progressivament, afectarà a tot el cos. En alguns casos, els pacients i/o familiars comencen observant certa tendència a arrossegar una de les extremitats inferiors quan camina, a no balancejar els braços, estar més maldestre, alentit o presentar tremolor en repòs, és a dir, quan no està realitzant cap activitat.

L’exploració neurològica per part d’un metge especialitzat en trastorns del moviment permet detectar si els símptomes que presenta el pacient són compatibles amb una MP o si són conseqüència d’un altra patologia.

El tractament dels símptomes motors en la MP es realitza mitjançant teràpies de reemplaçament dopaminèrgic, és a dir, mitjançant fàrmacs que augmenten els nivell d’aquest neurotransmissor que el procés degeneratiu de la malaltia ha anat disminuint. Amb un tractament farmacològic òptim, moltes persones en fases inicials de la malaltia obtenen una resposta molt favorable que els permet estar durant anys sense cap limitació funcional.

La progressió de la MP comporta complicacions dels símptomes motors i una pitjor resposta als tractaments farmacològics habituals, essent necessària una revisió exhaustiva i el plantejament dels tractament que anomenem, avançats.

Els tractaments avançats per la MP inclouen la implantació de dispositius que d’una forma automàtica  alliberen de forma continua i programada quantitats específiques de fàrmac, millorant les fluctuacions motores pròpies de la malaltia. Altres opcions que es poden tenir en compte inclouen l’estimulació cerebral profunda, un procediment neuroquirúrgic a partir del qual s’implanta un sistema d’elèctrodes en el sistema nerviós del pacient que de forma similar a un “marcapassos” aconsegueix restaurar de forma significativa el funcionament cerebral i, conseqüentment, el control del moviment.

Símptomes no motors

Tot i que, al llarg de la història, la MP s’ha considerat un trastorn exclusivament motor, avui en dia resulta indiscutible que existeixen tot un conjunt de símptomes no motors inherents a la malaltia.

Entre els més freqüents es troba la simptomatologia depressiva, en alguns casos fins i tot pot aparèixer abans que els símptomes motors, així com també l’ansietat, la pèrdua d’interès i desmotivació, els trastorns del son, les al·lucinacions visual o la irritabilitat, entre altres. Alguns d’aquests símptomes apareixen com a conseqüència de la disminució de la dopamina, en altres casos, també poden aparèixer per l’excés d’aquesta degut a les dosis del tractament. Per tant, un bon ajust terapèutic dels fàrmacs pot resoldre total o parcialment aquests símptomes.

Un efecte secundari que apareix prop del 20% dels pacient tractats amb un tipus de fàrmac anomenat “agonistes dopaminèrgics” són els denominats trastorns del control d’impulsos. En aquests casos, els pacients desenvolupen una sèrie de conductes obsessives i compulsives associades amb el plaer d’una forma poc controlada. Els trastorns de controls d’impulsos que trobem amb més freqüència són els relacionats amb el joc patològic o ludopatia, les idees obsessives amb el sexe o el menjar compulsiu, entre altres. Com és d’esperar, moltes d’aquestes conductes tenen un impacte molt negatiu tant en el pacient, com en el seu entorn, i de fet, en moltes ocasions no saben que es tracta d’un efecte secundari del tractament. Quan es donen aquests símptomes, la revisió de la dosis i del tipus de fàrmacs aconsegueix, en molts casos, la restauració a la normalitat.

A nivell cognitiu, la majoria de pacients amb MP tenen algun tipus de dificultat respecte al seu rendiment previ al diagnòstic de la malaltia. Aquestes dificultats inclouen amb freqüència problemes per mantenir l’atenció, la organització i, en alguns casos, problemes relacionats amb la memòria així com per trobar les paraules adequades a l’hora d’expressar-se. A diferència de la malaltia d’Alzheimer, l’existència d’alteracions a nivell cognitiu no significa que en un futur hi hagi una evolució a demència. No obstant, un percentatge important de persones amb MP experimenta un declivi cognitiu important durant els primers 5 anys d’evolució de la malaltia que, en alguns casos, pot arribar a una demència associada a MP.

Tot i que no existeixen tractaments que curin els trastorns cognitius o la demència a la MP, és fonamental avaluar l’estat cognitiu dels pacients per tal d’identificar possibles indicadors de deteriorament cognitiu que ens ajudin a implementar estratègies orientades a alentir la seva progressió.

Altres símptomes no motors que trobem amb freqüència a la MP són els trastorns del son, els problemes d’estrenyiment, la fatiga, el dolor i els canvis en la conducta sexual.

El tractament d’alguns d’aquests símptomes no motors poden incloure l’ajust de la medicació, la instauració d’altres tractaments farmacològics i l’ús de teràpies complementaries com poden esser canvis en els hàbits alimentaris i consells nutricionals, cura sobre la qualitat del son, psicoteràpia i/o exercici físic, entre altres.

SOL·LICITA INFORMACIÓ / VISITA

Sol·licitar