El principal símptoma del Síndrome Gilles de Tourette són els tics. Un tic es defineix com un moviment o so repetitiu, breu i intermitent que pot aparèixer en menor o major intensitat o freqüència.
Generalment existeixen dos tipus de tics segons la natura dels mateixos:
- Motors: Tenen com a finalitat fer algun tipus de moviment.
- Vocals: Es caracteritzen per l’emissió d’algun tipus de so.
Tant els tics motors com els tics vocals es poden classificar en simples i complexos de la següent forma:
- Simples: Impliquen una quantitat de grups musculars limitada.
- Complexos: Impliquen varis grups musculars.
Els tics més freqüents en el Síndrome de Gilles de Tourette es poden classificar de la següent forma:
Els tics, a més de ser els símptomes més característics, són els que defineixen el diagnòstic. Els criteris diagnòstics descriuen la presència de almenys dos tics motors i un tic fònic durant més d’un any amb inici anterior als 18 anys sempre que aquests no es puguin explicar en base a una altra malaltia, per l’ús de fàrmacs o altres substàncies.
Els tics són variables al llarg del trastorn, a més d’existir diferents tipus, varien en freqüència i gravetat. Els símptomes empitjoren quan el subjecte està malalt, nerviós, cansat o segons el seu estat emocional. A més, també canvien amb el pas del temps, generalment s’observa un empitjorament durant l’etapa adolescent i milloren o inclús desapareixen cap a l’edat adulta.
A més dels símptomes motors, un 90% de les persones que pateixen aquest síndrome presenten tot un conjunt de símptomes associats. Entre els més freqüents trobem la coexistència de TDAH, pensament obsessiu-compulsiu, pensament rígid, ansietat, depressió, impulsivitat, dificultats en les relacions socials i trastorns per abús de substàncies.
