Segons l’Organització Mundial de la Salut (1996) “la Rehabilitació Neuropsicològica implica la restauració dels pacients al més alt nivell possible d’adaptació física, psicològica i social incloent totes les mesures dirigides a reduir l’impacte de la incapacitat i la condició de desavantatge per aconseguir que les persones puguin tenir una interacció social òptima”.
Per tant, quan fem referència al concepte de Rehabilitació Neuropsicològica, hem de tenir present que compta amb un camp d’estudi i actuació molt ampli del que formen part diferents estratègies i mètodes d’intervenció terapèutica el fi de les quals és el nivell òptim d’integració social del pacient.
En què consisteix?
Els primers tractaments de Rehabilitació Neuropsicològica tenien com a objectiu principal la reestructuració de les funcions cognitives en persones amb dany cerebral . No obstant, amb l’experiència es va demostrar que centrar-se sol en el component cognitiu no era una opció eficaç per aconseguir l’optimització funcional del pacient. Factors com l’ansietat, la baixa autoestima i la inseguretat, entre altres, són part de tot el procés i per tant han de ser part del tractament. De la mateixa forma , la integració de la persona en activitats socials i/o laborals ha demostrat ser una part important del conjunt d’activitats terapèutiques que descriuen aquest tipus de tractaments.
Per tant, per aconseguir l’objectiu terapèutic, la Rehabilitació Neuropsicològica compta amb un conjunt d’estratègies i mètodes d’intervenció dirigits a adquirir canvis funcionals que es poden agrupar de la següent forma:
- Rehabilitació cognitiva: Aquesta tècnica es basa en una sèrie de mecanismes els objectius dels quals són el manteniment i/o millora de les funcions cognitives. L’adquisició de la optimització de les capacitats cognitives de cada pacient s’aconsegueix amb mecanismes de:
- Restauració: El professional treballa directament sobre la funció o funcions deteriorades.
- Compensació: Quan l’alteració està molt avançada es treballa reforçant les habilitats preservades per aconseguir la compensació del dèficit.
- Substitució: Aquest mecanisme es centra en l’aprenentatge de diferents estratègies amb l’objectiu de minimitzar l’impacte que pugui tenir l’alteració cognitiva.
- Modificació de la conducta / Tractament cognitiu-conductual: Ens referim en aquest bloc de la rehabilitació del pacient a totes aquelles estratègies psicològiques que es poden utilitzar per aconseguir l’objectiu d’adaptació del pacient, això com, per l’eliminació de conductes i pensaments desadaptats i el canvi o aprenentatge d’aquells favorables.
- Intervenció familiar: La intervenció familiar es fonamenta en l’assessorament a les persones de l’entorn del pacient sobre l’estat del pacient, els objectius que volem assolir, el procés de rehabilitació, així com també, el seu rol en aquest. És molt important la col·laboració del cuidador/a principal.
- Readaptació vocacional o professional: Aquesta part del procés terapèutic es centra en l’estudi i execució de tots aquells factors que potencien i faciliten la readaptació i integració laboral del pacient, així com també, el manteniment de la mateixa.
Per tant, és important entendre que la Rehabilitació Neuropsicològica no és un procés aïllat sinó que està constituït per un conjunt d’activitats terapèutiques de forma interactiva entre el pacient, la família, l’equip terapèutic i el seu context social.
Fonaments bàsics de la Rehabilitació Neuropsicològica
- El tractament ha de ser individual i personalitzat
- El disseny i l’estructura del procés es farà en funció dels resultats obtinguts en l’avaluació neuropsicològica.
- El desenvolupament del tractament es centrarà en el pacient i en les seves necessitats tant a nivell cognitiu, conductual com emocional.
- La psicoeducació del pacient sobre el seu estat i les seves limitacions, això com, el bon enteniment del procés terapèutic, els objectius marcats i la seva implicació seran fonamentals per la recuperació.
- Els professionals que formen part del procés de rehabilitació han de treballar en equip i compartir i tenir ben clars els objectius que volen assolir.
El neuropsicòleg:
- El neuropsicòleg no es centrarà sol en els aspectes cognitius, treballarà també l’adaptació i millora dels aspectes emocionals i conductuals.
- Ha de tenir un coneixement ampli sobre el funcionament cerebral, així com estar al dia de tots els avenços en el camp de la neurociència.
- És important que adopti diferents perspectives de treball en funció de les necessitats del pacient i no centrar-se en un model teòric de forma exclusiva.
Quins efectes té la Rehabilitació Neuropsicològica en el Sistema Nerviós Central?
La Rehabilitació Neuropsicològica parteix de la premissa de que el Sistema Nerviós Central no és una estructura estàtica ni inalterable. Per sort, es tracta d’una estructura dinàmica que davant qualsevol lesió independentment de la causa que l’origini, desenvolupa una capacitat de readaptació o protectora amb l’objectiu de minimitzar tant les alteracions funcionals com estructurals. Aquesta capacitat adaptativa es coneguda com “plasticitat cerebral” o “neuroplasticitat” i el seu objectiu és atenuar els efectes adversos de les lesions, així com, reaccionar davant els canvis ambientals. No obstant, l’eficàcia d’aquesta capacitat de canvi depèn de factors com l’edat del pacient, la dominància cerebral, la reserva cognitiva, el temps transcorregut des de l’aparició de la lesió, això com també, la forma en que la lesió es presenta (vascular, traumàtica, tumoral, degenerativa,…).
Per tant, un programa de Rehabilitació Neuropsicològica individual i personalitzat tindrà com a objectiu obtenir el màxim potencial de la capacitat de plasticitat cerebral del nostre sistema nerviós optimitzant el seu funcionament i aconseguint una adaptació favorable del pacient al seu entorn i assolint el seu benestar.
A qui li pot beneficiar la Rehabilitació Neuropsicològica?
Un dels focus principals d’actuació d’aquest tipus de programes terapèutics son aquelles persones que conviuen amb malalties neurodegeneratives i, per tant, amb un progressiu deteriorament cognitiu com poden ser persones amb la malaltia de d’ Alzheimer. També és un tractament favorable per aquelles persones víctimes d’un traumatisme cranioencefàlic o accidents cerebrovasculars, nens o adults amb Trastorn per Dèficit d’Atenció (TDAH) i, també, aquelles persones grans que gaudeixen d’un envelliment normal però volen beneficiar-se d’aquest tipus de tractament de forma preventiva.
