La malaltia de Parkinson es caracteritza per la pèrdua o degeneració de neurones a una de les estructures del nostre cervell anomenada substància negra. Aquesta pèrdua provoca el dèficit de dopamina, una substància que transmet la informació necessària per l’execució dels moviments amb normalitat. La seva absència fa que el control del moviment es trobi alterat, donant lloc als símptomes motors típics d’aquesta malaltia com és el tremolor en repòs o la rigidesa.
La malaltia de Parkinson cursa tant amb símptomes motors com no motors. Els símptomes motors són aquells que afecten al moviment com pot ser el tremolor, la lentitud, la rigidesa i/o els trastorns de la marxa, entre altres. Els anomenats símptomes no motors són els relacionats amb la depressió, l’apatia, l’ansietat, el dolor, els trastorns del son, els problemes urològics i sexuals, així com, els problemes de memòria i d’altres funcions cognitives que afecten a gran part dels pacients afectats amb aquest trastorn.
El tractament farmacològic és fonamental en la malaltia de Parkinson. L’ús dels diferents medicaments disponibles s’adequa als símptomes i les diferents formes amb les que la malaltia es manifesta en cada cas. No obstant, el tractament farmacològic representa només una part del control integral de la malaltia, és a dir, els tractaments farmacològics per si mateixos no ens asseguren un control òptim de la malaltia. Per aquest motiu, és aconsellable complementar els fàrmacs amb determinats hàbits i estil de vida, com l’alimentació, l’activitat física i l’exercici mental.
