L’epilèpsia es descriu segons la ILAE (International League Against Epilepsy) com un “trastorn del cervell caracteritzat per la predisposició permanent a generar crisis epilèptiques amb les conseqüències biològiques, cognitives, psicològiques i socials d’aquesta condició”.

A Espanya es diagnostiquen més de 20000 nous casos d’Epilèpsia cada any. Prop de 4000 persones tenen aquesta malaltia i, encara que pot aparèixer a qualsevol edat, la majoria dels casos es manifesten durant la infància o a partir dels 60 anys. A nivell mundial, es calcula que aproximadament un total de 510 milions de persones conviuen amb aquesta malaltia.

Què és una crisi epilèptica?

Una crisi epilèptica o atac epilèptic s’origina a partir d’un excés d’activitat d’un grup de neurones localitzades al còrtex cerebral. Aquesta hiperactivació pot afectar el rendiment de funcions com el moviment, el comportament o el nivell de consciència. La durada de la crisi acostuma a ser d’uns segons o minuts, un cop finalitza, l’activitat cerebral torna a la normalitat.

Les crisis poden aparèixer en qualsevol etapa al llarg de la vida, des del primer dia de vida fins a edats avançades, hi ha pacients que viuen la seva primera crisi amb 90 anys.

Es calcula que entre un 2-5% de la població experimentarà un episodi d’epilèpsia al llarg de la seva vida, això no vol dir que es tracti d’un trastorn epilèptic, per establir un diagnòstic s’ha de patir més d’una crisi epilèptica.

Tipus de crisis epilèptiques

En general es poden distingir dos tipus de crisis: les crisis generalitzades amb repercussió a tota la superfície cerebral, i les crisis parcials o focals, en aquestes la descàrrega s’origina en una regió concreta tot i que es poden expandir a la resta del còrtex cerebral.

Crisis generalitzades

Les crisis generalitzades es poden manifestar de diferents formes:

  • Crisi d’absència: Aquest tipus d’atacs es caracteritzen per episodis de mirada fixa, moviments subtils amb els llavis, parpelleig i, generalment, pèrdua de coneixement de durada breu.
  • Crisi tònica: Generalment són causants de rigidesa muscular i poden originar caigudes.
  • Crisi atònica: Causa una pèrdua del control muscular que arriba a originar col·lapses o caigudes de forma sobtada.
  • Crisi clònica: Es manifesten com moviments musculars en forma d’espasmes repetitius o rítmics.
  • Crisi mioclònica: Similars a les crisis clòniques, es presenten en forma de moviments espasmòdics breus i/o sacsejades musculars de braços i cames.
  • Crisi tonicoclònica: Són els atacs més intensos, poden causar una pèrdua sobtada del coneixement, rigidesa i/o sacsejades corporals. En alguns casos, originen dificultats per controlar la bufeta i/o mossegades de llengua.

Crisis parcials o focals

Les crisis parcials o focals es divideixen en:

  • Crisis focals sense pèrdua de coneixement: Aquest tipus de crisis poden produir formigueig, mareig, visió de llums parpellejant, alteració a nivell emocional i/o moviments espasmòdics d’una part del cos. No produeixen pèrdua de coneixement.
  • Crisis focals amb alteració de la consciència: Es caracteritzen per pèrdua de consciència. En alguns casos es manifesten en forma de mirada fixa, no resposta a l’entorn i/o realització de moviment de forma repetida.

Tractament i pronòstic

Vuit persones de cada mil tenen epilèpsia activa en tot el mon, i per tant, necessiten tractament. Afortunadament, el 75% dels pacients es poden afavorir del tractament farmacològic i la gran majoria poden fer vida normal. El 25% no aconsegueix controlar els atacs amb fàrmacs, no obstant, alguns es poden beneficiar d’altres tractaments com cirurgia, dieta cetogènica, estimuladors i/o tractaments més específics.

Segons la resposta que el pacient experimenta amb el tractament es poden descriure quatre grups d’epilèpsia amb diferents pronòstics:

Epilèpsies espontàniament benignes

Són aquelles que presenten un nombre baix d’atacs epilèptics, sense necessitar en moltes ocasions l’ús de fàrmacs, o bé, dosis baixes d’aquests durant un temps. No es mostren alteracions en l’exploració física, en els estudis d’imatge , ni a nivell cognitiu. El prototip més comú apareix durant la infància i desapareix a l’adolescència amb paroxismes centre-temporals. El 20-30% dels pacients que tenen epilèpsia, formen part d’aquest grup.

Epilèpsies fàrmac-sensibles

Aquest subgrup en general presenta un bon pronòstic. Es manté l’ús de fàrmacs durant un temps i es pot anar retirant posteriorment sense recidiva de les crisis. En aquest grup es troben les crisis amb absències en edat infantil i algunes crisis focals en adults. S’inclouen entre un 30-40% dels pacients.

Epilèpsies fàrmac-dependents

El pronòstic d’aquest grup es menys favorable, encara que la majoria dels casos aconsegueixi un control adequat de les crisis el fàrmac no es pot retirar per l’elevada probabilitat de recidiva d’aquestes sense el tractament. Son freqüents varies epilèpsies generalitzades idiopàtiques i constitueix un 10-20 % dels pacients.

Epilèpsies fàrmac-resistents

Es caracteritzen per la seva rebel·lió al tractament en molts casos des de l’inici de la malaltia. Els estudis complementaris són clarament anormals, amb freqüència s’associen amb retràs psicomotor o alteracions psiquiàtriques com ansietat o depressió. Constitueixen entre el 20-25% de les epilèpsies i en alguns d’aquests casos el pronòstic millora clarament amb cirurgia o altres tractaments.

Cóm actuar davant una crisi

Tot i que els atacs epilèptics es poden desenvolupar de diferents formes, el protocol d’actuació és similar per totes. Es recomana  tenir en compte el següent protocol d’actuació:

Què fer

  • Mantenir la calma, un cop la crisi comença no la poden aturar.
  • Allunyar als observadors i els objectes perillosos del voltant.
  • Protegir a la persona per que no es faci mal: posar algun objecte tou sota del cap, afluixar les parts de la roba que puguin molestar o dificultin la respiració i treure les ulleres o objectes que puguin fer mal.
  • Posar a la persona de costat amb molta cura, d’aquesta forma l’acumulació de qualsevol líquid a la boca pot sortir sense ser un perill.
  • Mesurar el temps de durada de la crisi. Si dura més de cinc minuts trucar al 112
  • Quan la crisi acabi, acompanyar a la persona fins que estigui recuperada i deixar descansar si ho desitja.

Coses que NO s’han de fer

  • No forçar a la persona a obrir la boca ni posar-li res dins.
  • No moure a la persona de lloc.
  • No impedir que la persona es mogui o tremoli. No intentar aturar les convulsions.
  • No intentar despertar a la persona, no cridar ni sacsejar.
  • No donar aigua, aliments ni cap medicació mentre dura la crisi.

Quan sol·licitar ajuda mèdica

  • Quan la crisi dura més de cinc minuts
  • Quan la crisi es repeteix en un període de temps molt breu
  • Quan la persona no es recupera completament un cop a descansat després d’una crisi.
  • Quan hi ha un traumatisme important durant la crisi
  • Quan la persona es tracta d’una dona embarassada
  • Quan la persona que ha patit la crisi no té epilèpsia i pugui necessitat tractament degut a un altra malaltia.

SOL·LICITA INFORMACIÓ / VISITA

Sol·licitar