Skip to main content

TDAH - Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat

ESPECIALITATS CDINC

Què és el TDAH?

El Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat (TDAH) es defineix com un conjunt de símptomes que acostumen a manifestar-se durant la infància, però que freqüentment persisteixen durant l’edat adulta, associats amb dificultats en el rendiment escolar i l’adaptació del nen, així com també, amb problemes d’organització, planificació i optimització del temps en els adults.

Les dificultats en el manteniment de l’atenció, la hiperactivitat motora i la impulsivitat formen part dels símptomes més característics d’aquesta entitat tot i que és freqüent que coexisteixin amb altres com la frustració, el baix estat d’ànim, la rigidesa mental o el temperament explosiu.

Quins són els símptomes del TDAH en la població infantil?

Per poder fer un diagnòstic de TDAH els símptomes han de tenir repercussió en dos o més àmbits de la vida del pacient (ex.: escolar i familiar).

Els més freqüents son:

Dèficit d’atenció

  • Dificultats per mantenir l’atenció durant un període de temps prolongat
  • Falta d’atenció en petits detalls
  • Distraccions freqüents
  • Problemes per escoltar i/o mantenir una conversa llarga
  • Desorganització
  • Evitació de tasques que requereixen un alt nivell de concentració

Hiperactivitat

  • Dificultat per estar quan la situació ho requereix
  • Parlar en excés
  • Fer sorolls i moure’s molt en moments de calma
  • Falta de constància
  • Dificultats per relaxar-se

Impulsivitat

  • Actuar sense pensar
  • Falta de paciència
  • Fa interrupcions constantment
  • Contesta de forma espontània sense reflexionar sobre les conseqüències

Els símptomes cursen de forma independent entre sí, la forma i la severitat amb la que es manifesten pot ser molt variable entre persones.

Què és el TDAH de l’adult?

El TDAH és una entitat que s’acostuma a relacionar amb facilitat amb la població infantil, amb nens extremadament moguts, inquiets, intents i impulsius. Donades les característiques generals que s’acostumen a atribuir a l’anomenat “nen amb TDAH” resulta difícil reconèixer que pugui existir una forma d’aquesta entitat en l’adult.

Possiblement, uns dels factors que dificulten el reconeixement del TDAH en persones adultes sigui que els símptomes que aquest associa són diferents als que freqüentment trobem en nens, tot i això, un TDAH en edat adulta ha sigut un TDAH en la infància que ha persistit durant l’edat adulta, cosa que succeeix en un 50% dels casos. Això significa que, si estudiem la història d’aquests adults de forma retrospectiva, podem identificar trets típics de TDAH al llarg de la seva infància.

A grans trets, la hiperactivitat motora que trobem amb freqüència en els nens amb TDAH, no acostuma a persistir en els adults. Pel contrari, l’adult amb TDAH acostuma a ser conscient de que manifesta una sèrie de dificultats que entorpeixen la seva activitat laboral, les seves relacions interpersonals i la seva vida en general.

Quins són els símptomes del TDAH en la població adulta?

Poden existir diferents formes de manifestació dels símptomes del TDAH en l’adult, així com també, l’impacte que aquests símptomes tenen en la vida de cadascun. L’estudi de cada cas particular ajuda a conèixer les característiques pròpies de cada subjecte, no obstant, es pot afirmar que el TDAH adult comparteix una sèrie de característiques que defineixen l’entitat:

Dèficit d’atenció

Les dificultats d’atenció poden manifestar-se de varies formes; La sensació de tenir mala memòria fruit d’oblits freqüents és, en aquesta població, un clar símptoma d’inatenció. Així doncs, haver invertit pocs recursos atencionals durant una conversa, a la feina i mentre pensen en allò que han de fer més tard, suposa en molts casos, que l’adult amb TDAH oblidi compromisos importants o tasques programades sent constant la sensació de recordar-se de les coses sempre tard.

Desorganització i dificultats en la planificació

En els adults amb TDAH acostumen a detectar-se importants dificultats per organitzar-se i planificar-se, essent habitual la sensació d’haver dedicat molt temps a tasques poc importants i deixar per última hora aquelles més rellevants.

Mala gestió del temps

Relacionat amb el punt anterior, els problemes en la seva planificació també s’associen amb una gestió ineficient del temps. El TDAH adult té la sensació d’haver organitzat bé les seves tasques però sovint arriba tard als llocs, inverteix moltes hores en tasques irrellevants i és freqüent que no acabi els seus deures en el temps pactat.

Impulsivitat

Els adults amb TDAH acostumen a prendre decisions poc reflexionades, en alguns casos arriscades. És freqüent que aquesta impulsivitat sigui conseqüència d’una baixa tolerància a l’estrès i al fracàs, el subjecte reacciona sense reflexionar amb l’objectiu de posar fi quan abans a la situació estressant. A més, la continua necessitat de sensacions i novetats és un tret propi d’aquest tipus de pacients que els fa tenir poca tolerància a la rutina i l’avorriment.  En alguns casos, la tendència a buscar situacions noves els porta a situacions arriscades com conduir de forma temerària o abusar de substàncies estimulats.

Hiperactivitat

Encara que el TDAH adult no manifesta la hiperactivitat motora característica dels nens, acostumen a ser persones inquietes, que prefereixen desenvolupar feines actives, físiques, amb important càrrega laboral. És fàcil que un adult amb TDAH es torni addicte a la seva feina si aquesta li resulta estimulant. A més, tendeixen a parlar ràpid, ser inquiets i també moure’s ràpidament.

Diagnòstic i tractament del TDAH

El diagnòstic del TDAH, tant en nens com en adults, és un diagnòstic clínic. Això vol dir, que no existeixen proves com una analítica o imatge cerebral que ens permeti establir un diagnòstic. Pel contrari, els especialistes en TDAH es basen en la informació recopilada en la història clínica del pacient, en determinats qüestionaris i, en alguns casos, amb proves neuropsicològiques específiques per determinar quan el conjunt de símptomes són compatibles amb aquest trastorn.

Tant en el nen com en l’adolescent, el tractament s’orienta en optimitzar el rendiment escolar i sociofamiliar. En l’adult el tractament té com objectiu pal·liar l’impacte de les dificultats associades al rendiment laboral, les relacions interpersonals i la vida diària. En ambdós casos, l’ús de determinants psicoestimulants ha mostrat tenir una eficàcia significativa en els símptomes de TDAH.

La teràpia cognitiu-conductual portada per especialistes i centrada en l’abordatge de la disfunció executiva, ha demostrat ser una important opció terapèutica per tractar el TDAH junt amb el tractament farmacològic o de forma aïllada.

Hem de tenir en compte que, quan parlem de tractament del TDAH, no significa necessàriament rebre de per vida un tractament amb fàrmacs. Tot i que els fàrmacs són una gran ajuda començament del tractament, una proporció important dels adults aprèn a gestionar els símptomes arribant a prescindir del tractament farmacològic.

SOL·LICITA INFORMACIÓ / VISITA

Sol·licitar

Este sitio web utiliza cookies para mejorar la experiencia del usuario. Al continuar navegando aceptas su uso. Más información

ACEPTAR
Aviso de cookies