El diagnòstic del TDAH, tant en nens com en adults, és un diagnòstic clínic. Això vol dir, que no existeixen proves com una analítica o imatge cerebral que ens permeti establir un diagnòstic. Pel contrari, els especialistes en TDAH es basen en la informació recopilada en la història clínica del pacient, en determinats qüestionaris i, en alguns casos, amb proves neuropsicològiques específiques per determinar quan el conjunt de símptomes són compatibles amb aquest trastorn.
Tant en el nen com en l’adolescent, el tractament s’orienta en optimitzar el rendiment escolar i sociofamiliar. En l’adult el tractament té com objectiu pal·liar l’impacte de les dificultats associades al rendiment laboral, les relacions interpersonals i la vida diària. En ambdós casos, l’ús de determinants psicoestimulants ha mostrat tenir una eficàcia significativa en els símptomes de TDAH.
La teràpia cognitiu-conductual portada per especialistes i centrada en l’abordatge de la disfunció executiva, ha demostrat ser una important opció terapèutica per tractar el TDAH junt amb el tractament farmacològic o de forma aïllada.
Hem de tenir en compte que, quan parlem de tractament del TDAH, no significa necessàriament rebre de per vida un tractament amb fàrmacs. Tot i que els fàrmacs són una gran ajuda començament del tractament, una proporció important dels adults aprèn a gestionar els símptomes arribant a prescindir del tractament farmacològic.