Skip to main content

Alzheimer i altres malalties neurodegeneratives

ESPECIALITATS CDINC

Què és la Malaltia d’Alzheimer?

La Malaltia d’Alzheimer (MA) o demència de tipus Alzheimer és una malaltia neurodegenerativa que cursa principalment amb deteriorament cognitiu progressiu i, en molts casos, trastorns conductuals. Es manifesta en la seva forma típica amb alteracions que de forma inicial afecten sobretot a la memòria immediata i episòdica, trobant-se afectada la capacitat d’aprenentatge de nova informació i el record de successos autobiogràfics recents. Habitualment coexisteixen símptomes de desorientació junt amb l’afectació d’altres capacitats cognitives superiors que interfereixen en les activitats de la vida diària (AVD), així com també, canvis de l’estat d’ànim i de la personalitat.

La MA és la forma més habitual de demència, els primers símptomes acostumen a manifestar-se a partir dels 65 anys. Actualment, degut a l’envelliment de la població, es diagnostica un nou cas d’Alzheimer al món cada 4 segons.

Què causa la Malaltia d’Alzheimer?

Actualment, no es coneixen els desencadenants d’aquesta malaltia. Si bé, múltiples investigacions científiques ens han permès conèixer els factors genètics relacionats i els marcadors genètics que expliquen l’atrofia progressiva del cervell i els símptomes relacionats.

Avui en dia se sap que les anomalies que s’observen en el funcionament cerebral en aquest tipus de demència estan relacionades amb:

Proteïna “beta amiloide”

L’acumulació de plaques d’aquesta proteïna fora de les cèl·lules és una de les principals causes de la disfunció i mort cel·lular en la malaltia d’Alzheimer.

Proteïna “Tau”

Aquesta proteïna, encarregada del sistema intern de suport i transport de les cèl·lules, forma aglomeracions anormals en el seu interior alterant el rendiment en el transport cel·lular i, com a conseqüència, la mort cel·lular.

L’apilament anormal d’aquestes proteïnes genera una aglomeració d’aquestes en forma de “residus” tant fora com dins de les cèl·lules, que el nostre cervell no aconsegueix netejar. L’acumulació de quantitats petites inicialment no té una repercussió important al cervell, però l’augment d’aquesta acumulació de “residus” amb el pas del temps impedeix la nutrició i comunicació de les neurones, i conseqüentment, la mort d’aquestes.

Quins són els símptomes de la Malaltia d’Alzheimer?

La malaltia d’Alzheimer és una malaltia degenerativa, el símptoma més característic és el deteriorament progressiu de la memòria. Els primers símptomes apareixen en forma de petits “oblits”  o “deteriorament cognitiu subjectiu”. Amb el pas del temps, s’acaba observant una important alteració en la capacitat d’aprenentatge, d’adquisició de nous records i, més endavant,  dificultats en el reconeixement i la comunicació. També es poden observar problemes d’atenció i orientació (espacial i temporal), així com, dificultats per anomenar les coses.

A nivell conductual, són freqüents els canvis de personalitat, les fluctuacions de l’estat d’ànim, la irritabilitat, apatia i, en alguns casos, al·lucinacions.

Diagnòstic i tractament

El diagnòstic de la demència de tipus Alzheimer s’obté a partir d’un conjunt de resultats derivats de múltiples proves de diferents professionals. La valoració de d’aquestes proves és fonamental donat que no tots el problemes de memòria, ni totes les malalties degeneratives són sempre una malaltia d’Alzheimer.

Amb l’objectiu de fer un bon diagnòstic i refusar altres causes que puguin explicar les queixes del pacient les proves que s’acostumen a demanar són:

  • Exploració física i neurològica
  • Anàlisis de sang i de líquid cefaloraquidi
  • Exploració neuropsicològica
  • Proves d’imatge

 

Actualment, no existeix un tractament que curi la MA. El tractament s’orienta en l’alentiment de la progressió del deteriorament cognitiu en les etapes inicials mitjançant determinats fàrmacs i programes d’estimulació cognitiva. La intervenció psicoeducativa per familiars o l’educació en la cura i el tracte de pacients amb aquest tipus de demència també és fonamental. Els símptomes conductuals són també objecte fonamental del tractament farmacològic, especialment el tractament del símptomes depressius, d’irritabilitat, els trastorns del son i les al·lucinacions.

SOL·LICITA INFORMACIÓ / VISITA

Sol·licitar

Este sitio web utiliza cookies para mejorar la experiencia del usuario. Al continuar navegando aceptas su uso. Más información

ACEPTAR
Aviso de cookies